HÉVIZ, LA CIUTAT DE L'AIGUA

El plaer d'aquesta setmana és l'aigua i més concretament la que trobarem al Héviz, la ciutat de l'aigua. En aquest municipi hongarès hi ha el centre de turisme de salut més conegut d'Europa. El llac Héviz, situat a la vora del llac Balatón, acull aquesta ciutat SPA que regala als seus banyistes estones de calma i relax. El manantial termal és el principal atractiu d'aquest indret però no l'únic. El bosc que envolta al llac crea un microclima especial i el paisatge encara enamora més amb la presencia dels vapors mediterranis que envaeixen la ciutat. Els efectes de curació del llac ja els van descobrir els romans però el naixement del centre termal no es produeix fins l'any 1975 gràcies al propietari dels terrenys, el Comte George Festetics. Ell va iniciar la construcció de la zona de banys i en aquella època es va publicar un diari medic que va ajudar a promoure més aquesta zona termal.

Quan s'entra al llac el primer que s'hi veu és una gran maqueta on s'hi veuen els diferents centres i edificis de l'àrea termal. El llac supera els 47.000 metres quadrats de superfície i l'aigua termal es renova cada 28 hores. Al centre d'aquest llac volcànic, el més gran d'Europa, l'aigua arriba als 35 graus a l'estiu fent possibles molts tractaments i especialment els de malalties reumàtiques i respiratòries. Banyar-se en aquestes aigües aporta una sensació única en un paisatge romàntic amb la presencia de nenúfars que dansen per l'aigua, al voltant dels banyistes. El ventall de programes terapèutics i termals de Héviz és infinit i l'àrea termal es completa amb la presencia de centres de bellesa i cosmètica, un restaurant i una cafeteria. Prop del llac s'hi han construït deu hotels que disposen de fangs del llac per als tractaments d'àmbit mèdic. Hongria té aquest i molts altres racons que anirem descobrint en aquesta illa. Si feu clic sobre la foto, s'amplia.

Per incrementar el plaer: Ajuntament de Héviz · Spa Héviz (web oficial) · Hotel Aquamarin · Hotel St. Martin · Apartmanház (apartaments)

SANTORINI, UN REGAL PER ALS ULLS

La perla de la Mar Egea té un nom, Santorini. Aquesta illa grega, una de les illes Cíclades, és un homenatge als colors i la pau. El blanc de les parets de les cases i el blau de les cúpules de les esglésies es combina amb el verd transparent de la mar i les tonalitats groguenques i taronges del sol a la seva posta. A Santorini hi viuen poc més de 13.000 persones que es dediquen en la seva majoria al turisme, la principals font d'ingressos d'aquesta illa que té una historia ben peculiar. Santorini és el centre volcànic més actiu del sud de la Mar Egea però avui en dia ha esdevingut com una caldera inundada.

Fa 3.500 anys hi va tenir lloc una de les principals erupcions volcàniques més grans que es recorden enfonsant la meitat de la illa sota l'aigua i creant un gegantí tsunami. Com a resultat d'aquest fenomen, Santorini té uns penya-segats de més de 300 metres d'alçada i una forma curiosa amb la gran extensió de terra de 12 quilometres per 7. La seva capital, Fira, és a una de les puntes de l'illa i sembla que estigui a punt de caure al mar. Al costat mateix de Santorini hi ha una altra petita illa anomenada Therasia que pertany a Santorini. Tot i haver-se enfonsat mitja illa, les aigües del centre de la llacuna on sota hi ha l'altra mitja illa, tenen una profunditat de 400 metres i això permet que hi atraquin tot tipus de vaixells.

A Santorini s'hi poden veure moltes coses. És obligada la visita al Museu de la Prehistòria de Thira i a les seves esglésies però hi ha altres activitats. Es pot agafar una petita embarcació que fa la volta per l'illa i permet veure una part del volcà i agafar un dels autobusos que et porten de punta a punta amb explicacions de tot allò que es veu. No us perdeu la posta de sol sobre Santorini perquè diuen que és la millor del món. S'arriba a l'illa mitjançant ferrys que surten des de Grècia o d'altres des d'Itàlia. També hi ha aeroport prop de la capital però caldrà que feu dos vols. Un fins a Atenes i l'altra fins a Santorini.

Una curiositat: tot i ser a Grècia, el nom de Santorini ve de l'italià i concretament dels comerciants venecians que la van batejar com a Santa Irene en honor a la patrona de l'illa que és Santa Ierene de Tesalónica. Abans se l'havia anomenat Kalliste (la més maca), Strongyle (la rodona) o Thera. Avui i posats els links corresponents, tres fotos més d'aquesta perla grega.

Per incrementar el plaer: Hellenic Seaways (ferrys) · Santorini Airport · Aigialos Hotel (luxe) · Santorini Reflexions Volcano

ISOLA DI USTICA

No és cap gran destinació turística. Surt als mapes però mai s'hi troba perquè mai s'hi busca. Amb aquest panorama, la proposta d'avui a l'Illa dels Plaers, pinta molt bé. La petita illa d'Ustica és a 41 milles (67 quilometres) de Palermo, a Sicília. Hi viuen poc més de 1.300 persones i la podrem descobrir fàcilment perquè fa 3,5 quilometres de longitud i 2,5 d'amplada. Ustica és una illa volcànica i està dividida pels seus antics volcans, el Punta Maggiore i el Guardia dei Turchi. És una de les vint illes que formen part de la Reserva Natural Marina d'Itàlia i aquest fet li dona més importància de cara al turisme ecològic.A nivell històric cal destacar que els grecs la van anomenar Osteades (ossera) perquè hi abandonaven tots els enemics cartaginesos que condemnava a morir de fam. Els romans li van donar el nom actual, Ustica, que ve del llatí "ustum" que vol dir cremada en clara referència a les seves roques negres. Al segle VI hi van viure els monjos benedictins i a l'edat mitjana va ser un nucli clau per als pirates. Durant el regim feixista i fins el 1950 aquesta illa va ser utilitzada com a presó. Hi ha indrets interessants a visitar. Capo Falconiera descobreix al visitant una residencia borbònica i un assentament rupestre del segle III abans de Crist. Hi ha també una vila prehistòrica i, com en totes aquestes illes, la riquesa dels paisatges costaners i, en aquest cas, la fauna marina única a tot el món i que es conserva amb la màxima cura des del 1987. Per arribar a l'illa, hi ha dues companyies que fen el trajecte entre Nàpols o Sicília fins a Ustica.

Per incrementar el plaer: Ustica Lines (vaixell) · Siremar · Ustica (portal) · Hotel Clelia · Ustica Hotel Residence

ELS ANTICS FARS DE KENYA

L'africà és un continent ric en fars malgrat no siguin grans creacions arquitectòniques que si compleixen la seva funció. Avui us parlaré dels antics fars de Kenya i més concretament dels que s'hi veien fins la dècada dels seixanta a la capital, Mombasa. Se'n van construir diversos, tots en forma d'obelisc i d'uns quinze metres d'alçada. Es calcula que els van aixecar els portuguesos cap al segle XVI i que a inicis del segle XX van abandonar la seva funció passant a ser edificis abandonats. La gran majoria d'aquests fars eren a la zona propera a Fort Jesus i tenien com a objectiu guiar els vaixells fins el port vell de Mombasa. Aquestes torres, si encara en queda alguna dreta, aporten riquesa a la historia dels fars del món. La imatge que acompanya el post és d'un dels fars i està feta entre el 1950 i 1960. Kenya té altres fars d'altres èpoques perquè a més de ser una colònia holandesa també va estar en mans dels anglesos que són uns experts en aixecar aquestes construccions. Aconseguir informació de tots els fars que té aquest país és molt difícil però es diu que dels fars anglesos encara en queda algun de sencer com Cannon Pont Light.

Per incrementar el plaer: Autoritat Portuària de Kenya · Africa online (Kenya)

ELS WHISKYS MÉS CARS DEL MÓN

El whisky és una de les begudes més consumides arreu del món i especialment a les terres on va néixer, Irlanda, Escòcia i el Regne Unit. El darrer post us parlava de la destil·leria més antiga del món i avui us parlaré dels dos whiskys més cars del planeta. Mireu-vos bé la foto que acompanya el post i centreu-vos en l'ampolla de la part superior. És una ampolla de Glenavon de 50 cl . fabricada de manera especial pels propis destil·ladors abans que aquesta destil·leria escocesa tanques portes l'any 1858. Tot i ser escocesa, l'ampolla la tenia en propietat una família irlandesa que se la va anar passant de generació a generació fins que, ara fa dos un any i mig, al desembre del 2006, els seus actuals propietaris es van decidir a vendre-la. L'ampolla de Glenavon, considerada la més antiga del món, elaborada a Escòcia i propietat dels irlandesos, es va subhastar al Regne Unit amb un preu de sortida de 7.459 euros i es va vendre per 21.990 euros.El que no se sap és qui té ara a la seva bodega aquesta joia tot i que no seria d'estranyar que hagués anat a parar a mans d'algun nord-americà excèntric.Ara torneu a mirar la foto i centreu-vos en l'ampolla de la part posterior. Pertany a la empresa escocesa The Macallan que fabrica uns dels whiskys més luxosos del món. Aquesta ampolla és d'una edició especial fabricada l'any 1926 i només n'existeixen 38 unitats que són les més cares del planeta. Cada ampolla es ven a 36.000 euros. Posats a parlar de whisky car, cal fer esment a la edició del Blended de Chivas, una col·lecció de 225 ampolles creades per commemorar el 50è aniversari de la coronació de la Reina Isabel II. Cada ampolla es ven a 7.450 euros. Actualment a Escòcia es poden trobar molts whiskys que superen els 200 euros per ampolla i que poden arribar als 2.000. Són sempre edicions de destil·leries fabricades fa moltes dècades i que el temps ha convertit en joies, petits tresors.

Per incrementar el plaer: The Macallan · Chivas

BUSHMILLS, 400 ANYS DE WHISKY

Aquest viatge iniciat per terres irlandeses ara fa tres setmanes, continua aquest dilluns amb aquest post on coneixereu la destil·leria de whisky més antiga del món, el whisky més antic i l'ampolla de whisky més cara. Comencem sense moure'ns del Comtat d'Antrim. L'any 1608 es va concedir la primera llicencia reial per a produir "Acqua Vitae" coneguda popularment com a whisky. Això va succeir a l'àrea de Bushmills on ja feia segles que estaven produint aquest fabulós licor però sense cap llicencia. Aquell mateix any, el 1608, neix doncs la destil·leria de whisky més antiga del món que encara es manté viva. La concessió de llicencies reials dona pas a la creació a Irlanda de més de 1.200 destil·leries els següents dos segles. A meitats del segle XIX es va imposar una taxa sobre l'us de la malta (civada germinada) i per a reduir despeses, gran part de les destil·leries decideixen seguir fabricant el seu whisky amb gra sense germinar. Totes menys Bushmills que va pagar l'impost i va mantenir la qualitat. El 1885 un incendi els va destruir la fabrica però quatre anys després ja tornava funcionar i van guanyar la única medalla atorgada a un whisky a la Exposició Universal de París del 1889. La prohibició de l'alcohol a Estats Units, iniciada el 1914 amb la I Guerra Mundial, provoca una greu crisi al sector i són poques les destil·leries que sobreviuen. Bushmills ho aconsegueix i continua endavant malgrat altres desastres com el de la Segona Guerra Mundial quan un avió de l'exercit alemany va arrasar amb les seves bombes les oficines de Bushmills a Belfast. El temps ha anat passant i avui en dia aquesta destil·leria és la més antiga del món i també la que produeix alguns dels whiskys més cars.

Els tres més populars, els de la imatge, són el Bushmills Original que es fa com sempre s'ha fet, amb malta humida i germinada i whisky de gra. Reposa a les barriques de roure entre 4 i 6 anys i per molts experts és el millor whisky d'Irlanda. El Bushmills Black Busch passa per un triple destilat i reposa a les barriques de Jerez olorós. Aquest licor ha guanyat recentment la Medalla Doble d'Or a la World Spirit Competition de San Francisco. La tercera aposta d'aquesta destil·leria és el Bushmills Malta 10 anys que envasen sense barrejar-lo amb cap altres whisky després de tres destilacions i una maduració de deu anys a les antigues barriques de roure on abans hi havien madurat el Jerez olorós i el Bourbon americà. Pel que fa als preus, Bushmill té preus que, per tractar-se de la destil·leria més antiga del món, són assequibles per moltes butxaques i van dels 15 als 30 euros. Lògicament, hi ha altres ampolles que s'han creat per a butxaques exigents. La propera setmana, a l'Illa dels Plaers, coneixereu l'ampolla de whisky més cara del món i també la més antiga.

Per incrementar el plaer: Web de Bushmills · Bushmills (el poble) · Bushmills Inn Hotel

PENYA-SEGATS DE MOHER

No hem marxat de la República d'Irlanda. Som als penya-segats de Moher (Cliffs of Moher), a la regió de El Burren, al Comtat de Clare. Aquesta meravella visual que impacte a primer cop d'ull i torna a impactar quan mires avall i tens la vista que tens, és un punt d'atracció turístic cada cop més important. Aquests penya-segats s'eleven uns 120 metres sobre el nivell del mar, l'oceà Atlàntic, i es prolonguen uns vuit quilometres on hi ha el punt més alt, 214 metres. A mig camí hi trobarem la O'Brien's Tower (la que es veu a la imatge) que és una torre rodona datada a l'any 1835. Aquesta construcció és un mirador únic i permet veure les Illes Aran, la Badia de Galway i les muntanyes de Maumturk. La va fer construir Sir Cornellius O'Brien, home d'església i propietari de moltes terres. Els penya-segats disposen d'una amplia zona d'aparcament i un centre de visita. L'any 1987, batejats com els penya-segats de la bogeria, van ser l'escenari del rodatge de la pel·lícula La Princesa prometida, un clàssic del cinema imaginari. Feu clic sobre la foto per ampliar-la i comprobar la bellesa d'aquest paisatge, un dels més populars de la República d'Irlanda. Si busqueu allotjament, són recomenables el pobles de Galway i Doolin on hi ha diversos hotels molt propers als penya-segats.

Per incrementar el plaer: web de Cliffs of Moher · Com arribar-hi · Flannery's Hotel (Galway) · Ballinalacken Castle Hotel (Doolin)